27.3.09
...de a ratos hay como una nostalgia...
23.3.09
EL VIAJE DE ANTES DEL VIAJE
No es para entrar que golpeo, golpeo para salir
- Facundo Cabral -
Con permiso, voy a salir
Dejo el juego, ya me cansé
Me voy a donde mejor caliente el sol
o a donde yo mejor pueda calentar al sol
Posiblemente me quede sentado junto al camino
solo y libre
masticando una ramita de zacate
con una gran sonrisa de satisfacción en la cara
Como si me hubiera quitado una camisa de fuerza
o me hubiera escapado de un saco
¿VERDAD QUE SÍ?
El perdón, la alegría, la amistad
Todo es una mierda,
si no hay sinceridad
CORAZÓN
El corazón es como un ave:
le gusta cantar, volar, posarse en las ramas
le gusta alimentarse de pequeñas cosas
Sin embargo, a diferencia del ave
al corazón le gusta siempre meterse en jaulas
METAMORFOSIS
10.3.09
Die Leiden des jungen Werthers
18 de julio de 1771
¡Dios te libre de reírte! Guillermo, ¿se pueden llamar fantasmas a lo que nos hace felices?
Me he encontrado hoy con mi diario entre las manos, del que apenas me ocupo hace tiempo, y noto con estupefacción el modo que he tenido de avanzar a sabiendas, paso a paso, en este negocio, conduciéndome como un muchacho a pesar de haber visto siempre con claridad mi situación. Hoy mismo la veo clara como la luz, y, sin embargo, no hay un solo síntoma de alivio.
22 de agosto
20 de enero de 1772
[…]
16 de junio
9.3.09
Jacques Prévert
Les feuilles tombent sur lui
Notre amour frissonne
Et le soleil aussi.
Ne sauraient suffire
Pour dire
La petite seconde d'éternité
Où tu m'as embrassé
Où je t'ai embrassèe
Un matin dans la lumière de l'hiver
Au parc Montsouris à Paris
A Paris
Sur la terre
La terre qui est un astre
Une statue de marbre me conduit par la main
Aujourd'hui c'est dimanche les cinémas sont pleins
Les oiseaux dans les branches regardent les humains
Et la statue m'embrasse mais personne ne nous voit
Sauf un enfant aveugle qui nous montre du doigt.
6.3.09
MANEL
AL MAR
Manel
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.
Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.
AI, DOLORS
MANELAi, Dolors, porta'm al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat.
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de l'enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d'aquesta història que s'ha anat acabant.
Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un-dos-tres, un-dos-tres cha-cha-chà,
taló-punta, taló-punta, i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d'un tambor accelerat, d'una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d'aquesta història que ja no és important.
Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.
1.3.09
BORIS VIAN - ANDY CHANGO - JAVIER KRAHE
[Boris Vian traducido & adaptado por Javier Krahe-Andy Chango ©Rosevil Prod SL/Andrés Fejerman]